Per aquest Sant Jordi 2025, un any més des de LaGroc us volem recomanar algunes lectures que durant els darrers mesos hem gaudit. Són una selecció personal i diversa com nosaltres mateixes i que esperem que us agradin i les gaudiu tant com nosaltres ho hem fet.
Blanca Lacasa Carralón. Las hijas horribles (Libros del K.O.)
Fa temps que el mite de “el angel de l’hogar”, s’ha anat trencant i qüestionant, i fins i tot es parla de les males mares, però que passa amb les males filles? Per què no es parla de les filles que no responen al mite de l’amor abnegat per les mares i pares, o de les que no volen ser mares i volen deixar de ser filles?
Després d’un programa de ràdio on la periodista Blanca Lacasa Carralón va treure el tema, va notar que hi havia una necessitat de tractar el tema de les filles que no responen al mandat patriarcal, el que ella anomena filles horribles. Per indagar en el tema es va documentar amb lectures acadèmiques feministes, Marcela Lagarde, Betty Fridam, Simone de Beauvoir entre altres, però, també va visionar moltes pel·lícules, no podem oblidar que la maternitat i la “fillitat” (no existeix un terme per definir el fet de ser filla o fill) és una construcció cultural. Per acabar de completar la recerca, va recollir testimonis de dones diverses on es repetien sentiments i situacions estranyament semblants.
Aquest assaig és fruit de tot aquest procés. El resultat és un text fàcil de llegir on quasi segur les filles horribles se sentiran identificades en algunes de les reflexions o experiències recollides, perquè les relacions entre mares i filles, estan sovint marcades pel desencís i el dolor.
Leila Guerreiro. La llamada (Anagrama)
La llamada és una immersió íntima i personal de la vida de Silvia Labayru, supervivent de l’ESMA, mare enmig de la tortura i una dona que va construir de nou la seva vida amb humor i desig. El relat de Guerreiro acompanya la veu de Labayru i el seu entorn familiar i d’amistats amb una escriptura viva, detallista i honesta que no busca dramatitzar ni centrar-se en la seva condició de víctima, sinó que destaca per mostrar la seva resistència vital.
A través d’entrevistes, converses i relats de vida, el llibre ens permet conèixer a la protagonista, una dona amb una motxilla dura i plena de records, però no trencada, capaç d’estimar, riure i desitjar després del que va viure. Aquest no és només un llibre sobre la dictadura argentina, sinó sobre com es viu amb allò que no es pot explicar del tot i del judici social al voltant de la seva història.
El més curiós del llibre i que em va sorprendre pel que fa a escriptura és la construcció de la narrativa, on no hi ha ni capítols ni pauses. Tot funciona com una conversa infinita però ben conduïda on de forma molt intel·ligent es van entrellaçant històries i converses que li donen sentit a tot el llibre.
Història de l’homosexualitat femenina a Occident. Varias autoras: Victoria González Berdús, Paloma Moral de Calatrava, Fernanda Molina, Isabel Clúa Ginés i Maria Immaculada Naranjo Ruiz (Catarata)
Història de la homosexualitat femenina a Occident, editat per Francisco Vázquez García i publicat per Catarata l’octubre de 2023, ofereix una mirada àmplia, rigorosa i accessible sobre les relacions sexoafectives entre dones al llarg de la història occidental. Aquesta obra col·lectiva recorre les diferents etapes històriques —des de l’antiguitat grecoromana fins als nostres dies, passant per l’edat mitjana i l’època moderna— per analitzar com aquestes relacions han estat viscudes, representades i regulades segons el context social i cultural de cada moment.
Mitjançant diversos assajos d’autores especialitzades, com Victoria González Berdús, Paloma Moral de Calatrava, Fernanda Molina, Isabel Clúa Ginés i Maria Immaculada Naranjo Ruiz, el llibre s’aproxima a la lesbohistòria des d’una perspectiva empírica, basada en fonts primàries, textos i materials reals.
Des d’aquesta mirada, els capítols exposen la invisibilitat de moltes relacions lèsbiques, sovint esborrades o invisibilitzades perquè representaven —i representen— una amenaça directa a l’ordre patriarcal. A més, s’hi exploren les diferències entre l’homosexualitat femenina i la masculina, i es planteja com la identitat lèsbica no és una realitat fixa, sinó que s’ha anat transformant al llarg del temps.
Amb un llenguatge clar i una estructura que convida a la lectura, aquest llibre esdevé una eina divulgativa de gran valor. Accessible per a tothom, Història de l’homosexualitat femenina a Occident és una aposta ideal per aquest Sant Jordi —per descobrir, pensar i reivindicar la memòria lèsbica al llarg de la història.
Les nostres mares. Gemma Ruiz Palà (Grup 62)
Les nostres mares recullen les històries de deu dones molt diverses amb un mateix fil conductor: o bé són mares o bé cuiden criatures. Moltes d’elles, nascudes en l’època de la dictadura, han estat privades de la seva sexualitat, desitjos o aspiracions per dedicar-se exclusivament a la criança. D’altres són dones migrades que cuiden les filles de dones privilegiades mentre els seus propis fills són al país d’origen.
Són treballadores, dones migrades, privilegiades, creatives, amigues, àvies. Amb una prosa molt poètica i senzilla, les seves històries t’ajuden a reflexionar sobre els drets que s’han aconseguit al llarg dels anys i els que queden per conquerir.
En definitiva aquesta lectura ha estat una muntanya russa d’emocions on sents ràbia, emoció, alegria i tendresa, amb històries molt colpidores i emotives.
Per aquest 2025 tot l’equip de LaGroc us desitgem un Sant Jordi ple de llibres, amigues i bona lectura.
