Violències digitals de gènere

La societat de la informació, la globalització i les noves tecnologies han modificat els modes de relació entre persones[1] i ha donat a lloc a un nou tipus de violència tipificada com a violència digital[2].

Violència de gènere

En l’actualitat, les violències de gènere segueixen ben presents en el nostre dia a dia. Entenem per violència de gènere totes aquelles violències que tenen el seu origen en una visió estereotipada dels gèneres i en les relacions de poder que comporta o en les quals es basa. A causa d’això, les violències de gènere afecten principalment i amb més força a les dones i a les persones no normatives (lesbianes, bisexuals, homosexuals, trans, queer…). Tanmateix, també poden ser objecte de violències de gènere subjectes inscrits en el gènere masculí[3].

Gràcies a la societat de la informació i les noves tecnologies, la violència de gènere ha trobat en les xarxes un àmbit més per exercir el control, el domini, l’abús i el maltractament, emparats per l’anonimat, l’accessibilitat, immediatesa, viralitat i sobreexposició[4].

Violències digitals de gènere: què són?

Però, què entenem per violència digital de gènere o per violències de gènere que s’expressen digitalment? Podem definir-les com a actes de violència de gènere que s’han comès, instigat o agreujat, en part o completament, mitjançant l’ús de les TIC, a través de telèfons mòbils, Internet, plataformes de xarxes socials o correu electrònic[5].

Cal tenir en compte, que les violències de gènere en línia són una continuació de les violències que pateixen les dones i les nenes, així com altres persones no normatives, fora de l’entorn tecnològic.

Lilia Giugni (2019)[6] assenyala cinc aspectes claus amb relació a les violències digitals:

  1. És una qüestió de gènere. Les violències digitals estan molt marcades pel gènere. Les experiències de les persones viscudes en femení o les dones són, qualitativament i quantitativament, molt diferents de la resta. Per exemple, segons les Nacions Unides, les dones en tot el món tenen 27 vegades més probabilitats de ser atacades a Internet que els homes. L’assetjament digital que viuen les dones és extremadament sexualitzat i obertament motivat pel seu sexe.
  2. Requereixen un abordatge interseccional, les persones de col·lectius minoritaris són especialment vulnerables a aquesta violència i com succeeix amb les violències de gènere, les formes sexistes, racistes i altres formes d’intolerància o abús es creuen amb freqüència.
  3. La violència digital és particularment greu per les dones que ocupen rols públics, que tenen alguna presència pública (periodistes, polítiques, activistes…).
  4. Es requereix un enfocament multinivell per abordar la violència de gènere digital. Tot i que és evident que falta legislació sobre el tema, no és suficient amb legislar. És necessari capacitar al personal encarregat de fer complir la llei, personal educatiu i les famílies per reconèixer i abordar aquest tipus de violència. També, les empreses tecnològiques han d’adoptar mecanismes més efectius per informar, moderar i eliminar material inapropiat.
  5. Qualsevol esforç per abordar l’abús en línia ha d’incloure suport per les víctimes o persones en risc.

Dins del paraigüa de violència de gènere digital ens podem trobar amb diferents tipus d’agressions, que es detallen en la infografia que trobareu més endavant, però que de forma genèrica, es classifiquen en 3 tipus[7]:

  1. Violències digitals de gènere en general, amb discursos molt masclistes. Les persones agressores busquen menystenir les dones, aïllar-les, silenciar-les, controlar-les, amargar-les i deprimir-les. També intenten “disciplinar” les dones i fer que retornin als seus rols “tradicionals”.
  2. Violències digitals de gènere amb un alt component tecnològic, que busquen ampliar o augmentar les violències de l’anterior tipologia. Requereixen certs coneixements tècnics més o menys sofisticats i l’objectiu és fer virals els missatges i  fins i tot, poden esdevenir massius.
  3. Violències digitals de gènere de caràcter sexual, que busquen danyar, abusar i agredir sexualment les dones, a més de controlar-ne els cossos, la sexualitat i el gaudi.

Imatge: Classificació de les violències de gènere digitals

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per Luchadoras, SocialTIC i APC, disponibles a: https://violenciadigital.tedic.org/es/b/guia/tipos-de-violencia-de-genero-digital/

Posem xifres

El primer problema al qual ens enfrontem a l’hora d’analitzar la incidència de la violència de gènere digital a Espanya és l’escassetat d’estadístiques. La manca d’estadístiques és deguda a la dificultat de mesurar i quantificar un fenomen tan complex. A més, a la majoria dels països aquestes accions de violència digital no estan tipificades com a delictes, d’aquí que les dades policials o judicials siguin molt limitades[8].

Tanmateix, recuperem les principals dades de les quals disposem. A l’estat espanyol, un informe d’Amnistia Internacional del 2017 recull que una de cada cinc dones han patit agressions masclistes a les xarxes socials. Les dades més actuals, les trobem a la Macroenquesta de Violència contra les dones del 2019 realitzada per la Delegació del Govern espanyol contra la violència de gènere. L’enquesta mostra que el 40,3% de les dones ha patit assetjament sexual en línia en algun moment de la seva vida. D’aquestes:

  • Un 18,4% ha rebut insinuacions inapropiades, intimidatòries o ofensives a les xarxes socials
  • Un 15,9% ha rebut correus electrònics, missatges de WhatsApp o de text sexualment explícits i inapropiats, i
  • I un 24,9% ha rebut comentaris ofensius o incòmodes sobre el seu cos o la seva vida a xarxes socials.

En paral·lel a aquestes dades, l’Estudi sobre la Cibercriminalitat 2019 del Ministeri de l’Interior espanyol assenyala que des del 2016 el nombre de delictes sexuals en línia ha augmentat un 34%[9].

Reptes

Davant de l’increment de les violències masclistes o de gènere que es perpetren o s’agreugen en el món digital, recentment diverses normatives s’han modificat, com és el cas de la llei catalana en matèria de violències masclistes (Llei 17/2020) per incorporar-hi les violències masclistes digitals.

Tanmateix, tot i el reconeixement legislatiu, encara queda molt camí per recórrer per conèixer l’abast de les violències de gènere en línia dins d’una societat que empra i es relaciona cada vegada més a través de les TIC, les xarxes socials i els dispositius mòbils.

Per acabar, alguns elements en positiu: el KIT Contra les violències masclistes en línia, desenvolupat per Donestech i Núria Vergés i un nou servei pilot d’atenció en línia de les violències digital de FemBloc.


[1] Delegación del Gobierno para la Violencia de Género, 2014. El ciberacoso como forma de ejercer la violencia de género en la juventud: un riesgo en la sociedad de la información y del conocimiento. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Centro de Publicaciones.

[2] Sandova, F. R., De la Rosa, D. i Aguilar, V. D., 2021. La Ley Olimpia: una estrategia contra la violencia patriarcal en la era digital. A: Rózga, R. E., Serrano, S. E. i Mota, V. E., 2021. Innovación, turismo y perspectiva de género en el desarrollo regional. México: Universidad Nacional Autónoma de México.

[3] Biglia, B. i Jiménez, E., 2015. Jóvenes, género y violencias: hagamos nuestra la prevención. Guía de apoyo para la formación de professionales. Tarragona: Publicacions URV

[4] Estébanez, I., 2018. La ciberviolencia hacia las adolescentes en las redes sociales. Andalucia: Instituto Andaluz de la Mujer.

[5] Serra, L., 2018. Las violencias de género en línea. Barcelona: Pikara.

[6] Giugni, L., 2019. Five things you should know about digital gender-based violence (DGBV), anb days to curb it. University of Cambridge [en línia]. Disponible a: <https://www.jbs.cam.ac.uk/insight/2019/five-things-you-should-know-about-digital-gender-based-violence/>.

[7] Vergés, N., 2020. KIT Contra les violències masclistes on-line. Barcelona: Donestech.

[8] Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad, 2022. Violencia digital de género: una realidad invisible. Policy brief para abordar su impacto en la sociedad. Madrid: Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital.

[9] Borrella, S., 2020. #Peraquíno passem. La Directa [en línia]. Disponible a: <https://directa.cat/peraquinopassem/>

View all posts

¿Quieres trabajar con nosotros?

Si te motiva nuestro proyecto y crees que puedes sumar tu talento a nuestro equipo, contacta con nosotros.