Lideratge durant la pandèmia de la covid-19

L’abril del 2020, enmig de la pandèmia per la covid-19, la revista Forbes (1) va encetar un debat, que més tard es va escampar per tots els mitjans de comunicació,  afirmant que les dones eren les que millor gestionaven la crisi del coronavirus. Les claus de l’èxit atribuïbles a la seva gestió van ser: una major empatia, la transparència en la comunicació de la informació, l’ús de les tecnologies i les ràpides i efectives decisions que van prendre (2). 

Des de LaGroc, el que hem trobat a faltar és una lectura més àmplia i crítica sobre el tema. La pregunta principal és: són les dones millors líders només pel fet que són dones? És una qüestió biològica o es tracta de nou d’una situació de Glass Cliff, una pràctica que consisteix a oferir posicions de lideratge a les dones quan el nivell de fracàs és més alt. 

És per això, a partir de la literatura i els articles publicats, vam decidir fer una petita “investigació” amb l’objectiu principal d’anar més enllà i determinar quins són els factors que tenen en comú els catorze països que segons els mitjans de comunicació, millor han liderat aquesta pandèmia: Dinamarca, Islàndia, Finlàndia, Noruega, Alemanya, Nova Zelanda, Singapur, Corea del Sud, Taiwan, Grècia, Portugal, Àustria i  el Japó.[1]

Ser dona és garantia de bon lideratge? 

La situació actual és que tan sols el 6% dels països a escala mundial estan liderats per dones. No obstant això, la meitat de les líders que hi han respost millor a la pandèmia són dones. 

A part d’aquest element transcendental, també és important remarcar que hi ha altres factors compartits, resumits en la següent infografia, que determinen part d’aquest èxit dels països que han liderat la gestió de la covid-19.  

Què ens ha cridat més l’atenció? Democràcia i drets civils

Quasi tots els països, exactament el 93%, tenen alts nivells de democràcia, protecció de drets i llibertats civils (3)entre les quals s’inclou la igualtat de gènere[2].  A més a més, en aquesta llista el 60% dels països van aprovar el sufragi femení abans dels anys 40 i el 43% han tingut més d’una dona líder al capdavant. També és important remarcar que, el 60% dels països de la llista tenen governs paritaris i el 36% són pioners en polítiques d’igualtat de gènere. 

Podríem afirmar que al final, no només és important la figura de/la líder sinó que també ho és que l’organització del govern sigui paritària i la llarga tradició democràtica i de drets civils. 

I per acabar, perquè s’ha parlat de lideratge femení i no de lideratge feminista? Aquest seria un altre debat que deixem per un altre moment.

Bibliografia

(1) Revista Forbes. Why Do Women Make Such Good Leaders During COVID-19? (més informació)

(2) Diari LaMarea. ¿Qué tienen en común los países liderados por mujeres que están dando una mejor respuesta a la pandemia? (més informació)

(3) Freedom House. (més informació)


[1]Aquests catorze països tenen un percentatge de morts per la covid-19 més baix per cada 100.000 habitants que la mitjana, han fet més tests per càpita que la majoria i són països que han patit la primera onada de covid-19 després de Xina, per tant no inclou cap país del continent americà ni de l’Àfrica. És, però, una selecció de països qüestionable, no respon a les “millors” dades actuals sinó als països del que es va parlar arran de l’article de Forbes.

[2]Com mostra per exemple: Human Development Data (1990-2018). United Nations. Accés: http://hdr.undp.org/en/datao 2020 HUMAN DEVELOPMENT PERSPECTIVES TACKLING SOCIAL NORMS A game changer for gender inequalities. United Nations, Accés: http://hdr.undp.org/sites/default/files/hd_perspectives_gsni.pdf


Els nostres clients

vols treballar amb nosaltres?

Si t’engresca el nostre projecte i creus que pots sumar el teu talent al nostre equip, contacta amb nosaltres.