Redactat per: Ester Guillamet Leo i Judith Gómez Ibarra
Arriba l’estiu i amb ell, els vestits curts, les samarretes de tirants, el bikini i la platja. Ensenyes més carns, t’exposes més. Fas el canvi d’armari, guardes la roba d’hivern i apareixen totes aquelles pors que creies enterrades: la vergonya i insatisfacció corporal i el rebuig al teu propi cos.
T’enfades amb tu mateixa perquè clar, has llegit moltíssim, t’has “revisat”, ho has parlat amb les amigues i, així i tot, continues sentint-te malament amb el teu cos. Però saps què?. És completament normal, podríem dir que és gairebé una experiència universal femenina, que es viu moltes vegades des del silenci i la vergonya. Com diu Sonya Renee Taylor, des de ben petites aprenem a tenir vergonya corporal a odiar el nostre cos, a amagar-lo, a modificar-lo i especialment, a fer-nos petites. I aquest aprenentatge no es desactiva amb dues frases motivacionals o una meditació solta. Requereix treball intern, sí, però també entorn segur, referències que sumin i espais que no perpetuïn la cultura de la dieta.
Aquesta època de l’any actua com un detonant emocional. No perquè hi hagi alguna cosa dolenta en tu, sinó perquè vivim en una cultura profundament gordofòbica que associa el valor personal a una talla, al control, a l’estètica. El problema no és el teu cos. És el que t’han fet creure sobre ell.
Avui intentarem donar-te uns petits consells per revisar, pensar, reflexionar i tractar d’abordar la vergonya corporal a l’estiu:
1- No és culpa la teva, és el sistema.
Les violències estètiques són un problema estructural que s’articulen a través de diferents agents (mitjans de comunicació, multinacionals, sistema mèdic) per generar insatisfacció i malestar corporal. L’autoestima no depèn exclusivament de tu ni és responsabilitat teva, hi ha una dimensió social que no podem ignorar. Que no t’agradi el teu cos no diu res sobre tu. Diu molt sobre el sistema que et va ensenyar a veure’l com un problema.
Pregunta per a tu: En quin moment vas començar a pensar que el teu cos estava malament? D’on va venir aquesta idea?
2- Cuida la forma en què et parles, fins i tot quan et sents malament.
Cada vegada que se t’escapi un comentari danyós, pregunta’t: Li parlaries així a una amiga a la qui estimes? Mereixes el mateix respecte i compassió que ofereixes als altres.
Pràctica express: Escriu-te una nota amable i deixa-la al mirall del bany. Que sigui com una àncora per als dies difícils. Alguna cosa com: “Avui no he d’agradar per tractar-me bé.”
3- Detox de xarxes socials: la teva mirada també s’educa.
Tot i que creguis que no t’afecta, sí que ho fa. Cada dia veient vídeos i fotos de dones primes amb cossos normatius, blancs i molt poca diversitat corporal, té un impacte sobre tu: genera exigències i expectatives. És fàcil sentir que estàs fallant. T’animem que comencis a seguir dones que no encaixen en el cànon i, a més, són activistes davant la gordofòbia. Julia Barceló, Magda Piñeyro, Sandra Gonfaus, Tess Hache, Elena Crespi i Nadie Hablará de Nosotras, el podcast de Lara.
Acció immediata: Fes scroll al teu Instagram. Quants dels cossos que veus s’assemblen al teu? Si la resposta és “molt pocs”, ja saps per on començar.
4- Tracta de no perdre’t plans perquè estiguis incòmoda amb el teu cos.
Ho entenem: hi ha dies en què sortir amb tirants o anar a la platja pot ser aclaparador. Però recorda: quan fas la vista enrere, no te’n recordaràs de com es veia el teu cos o com et queia la roba, sinó com t’ho vas passar de bé o el molt que vas gaudir.
Pregunta per a tu: Quants records t’estàs perdent per prioritzar la vergonya sobre el plaer o la connexió?
5- Posa’t roba còmoda!
Busca peces amb les quals et sentis a gust. El problema mai ha estat el teu cos, sinó la roba que no va ser pensada per a ell. Vesteix-te per estar còmoda, per moure’t lliurement, per gaudir. O com diu Eli Quesada (@vistetequevienencurvas); “Vístete para vivir”. La resta, sobra.
Pràctica concreta: Obre el teu armari i tria avui una peça que et faci sentir bé. No la més “bonica”. La més còmoda. La que no hagis d’estar ajustant-te tota l’estona.
6- Les samarretes de tirants o pantalons curts “no arruïnen el teu outfit“.
Quantes vegades has fugit dels vestits de tirants perquè sents que tens uns “braços molt grans”? Sabem que la roba ha estat pensada i dissenyada per a cossos prims i normatius. Davant d’això ens rebel·lem; Sí que pots portar tirants. Sí que pots ensenyar els teus braços. El teu cos no s’ha de guanyar el dret a la roba d’estiu. No hi ha cossos vàlids i cossos invàlids. Hi ha cossos diversos, tots mereixedors de frescor, comoditat i gaudi. Que ningú -ni tan sols la teva veu interna- et digui el contrari.
Pregunta per a tu: A quina part del teu cos li has negat l’estiu? Què canviaria si avui li donéssim una mica més de llibertat?
7- Busca suport en col·lectius feministes i antigordofòbia:
La Gorda (Barcelona), Front Antigordofòbia Valencià, Bloke Gorde (Madrid), Fat Squad (Maresme). Alguns d’aquests col·lectius organitzen trobades per anar a la platja juntes.
I si t’agrada viure-ho en un esdeveniment gran i potent, et recomanem el Sin Vergüenza Fest: un festival anual creat per les nutricionistes Victoria Lozada, Stefy Fernández i Gabriela Uriarte, que reuneix a dones de totes les talles per deixar enrere la vergonya i parlar sense filtres de cos, desig, identitat, salut i poder. Un espai segur on deixar la culpa fora, gaudir i tornar a mirar-te amb més tendresa.
Aquest article ha estat escrit i pensat juntament amb Judith Gómez, Dietista especialitzada en Alimentació Intuïtiva i recuperació de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Pots seguir-la aquí. A més, és la meva amiga de l’ànima de l’institut. Juntes hem compartit malestars, deliris i canvis en relació amb el nostre cos.
Si tens ganes de llegir més sobre d’on prové aquesta vergonya corporal, et deixem aquest altre article del LabGroc sobre «Pressió estètica».
