Es podria dir que, el feminisme, és fonamentalment un moviment social que sorgeix de la convicció de què les dones són tractades injustament per la societat, ja que tenen menys drets i menys oportunitats que els homes i que això s’ha de canviar[1].
Com altres moviments socials, el feminisme té una història i aquesta inclou el conjunt de moviments i teories que reivindicaven a grosso modo la denúncia a causa de la desigualtat persistent entre homes i dones al llarg del temps. El seu abast és discutit, tant per cronologia (existeixen certes discrepàncies sobre el moment d’inici i també, quan comença i acaba una onada) com pel tipus de fenòmens que hauria de comprendre[2], ja que majoritàriament el discurs s’ha centrat i ha explicat les vivències de les dones blanques i occidentals en el tema de defensa, alliberament i reivindicació dels drets de les dones, i s’han deixat en segon pla les realitats del moviment d’alliberament de les dones d’altres continents.
L’objectiu d’aquest article sobre onades feministes, és fer una pinzellada històrica del moviment feminisme, analitzant com en cada onada, fruit d’una situació de clara discriminació i invisibilització, les dones han reivindicat i han aconseguit drets i grans fites tant en l’àmbit social, polític, econòmic, cultural, civil des del Renaixement fins a l’actualitat.
Primera onada del feminisme
Encara que existeixen escrits anteriors, especialment de l’etapa del Renaixement[3] (segles XV i XVI) on dones com Christine de Pizan (1365-1431) a la seva obra La ciutat de les Dames (1405) ja van començar a qüestionar la invisibilitat, la posició subordinada i les opressions que socialment i culturalment estaven sotmeses les dones, la primera vegada que es va formalitzar un moviment de defensa de la igualtat de drets entre homes i dones, va ser arran de la Revolució Francesa, precisament perquè la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà excloïa a les dones de drets i la condició de ciutadana[4].
Per tant, la primera onada, engloba des de la Revolució Francesa fins a aproximadament la segona meitat del segle XIX (1789-1848).
Els objectius d’aquest primer període eren aconseguir la igualtat de drets civils, des dels drets matrimonials i sobre fills i filles, com el dret al treball, a la capacitació professional, i l’educació. És en aquest moment que néixer la necessitat de contemplar el sufragi femení (encara que es faria efectiu molt més tard).
Destaquen autores com[5]:
Segona onada del feminisme
Aquesta té lloc entre la segona meitat del segle XIX fins a la segona meitat del XX, aproximadament entre 1848 i el 1960.
El 1840 es produeix un punt d’inflexió important. En el Congrés Mundial Antiesclavista celebrat a Londres, un grup de delegades nord-americanes van ser excloses, al·ludint que com a dones no podien tenir ni veu ni vot, ja que el seu paper estava relegat a l’àmbit privat. Fruit d’aquest congrés, el 1848 neix la Declaració de Sèneca Falls, coneguda com a Declaració de Sentiments. En ella es reflexiona sobre la condició civil i religiosa de les dones i els abusos contra elles, sustentats en les lleis, així com la seva situació civil i religiosa, fins i tot sexual. En aquesta segona onada, les feministes continuen demanant igualtat de drets civils i el sufragi universal[6].
És en aquest moment, on el paper de les dones en la política agafa força, i comença a relacionar-se el feminisme amb la ideologia política que va des del socialisme de Flora Tristán fins a l’anarquisme de Clara Zetkin.
Aquest període històric destaca per fites tan importants com l’inici de l’aprovació del sufragi universal a alguns països. El primer a fer-ho va ser Nova Zelanda, el 1893 i durant el segle XX es van anar sumant més. També es coneix per ser uns anys on les dones van començar a tenir més independència, visibilitat i autonomia a l’esfera social, política, econòmica i cultural, gràcies a aconseguir els primers drets socials. El dret a treballar i tenir un salari, a la propietat, al control de la natalitat, a escriure i publicar, a viatjar, a tenir accés a l’educació superior, a conduir vehicles entre d’altres, va augmentar la seva presència a la vida social i cultura, a més d’en els espais d’oci. En aquest context prenen força les modes amb robes més còmodes per poder treballar i moure’s i en els talls de cabell curt[7].
Destaquen, a més de les esmentades Clara Zetkin, Flora Tristán[8]:
Tercera onada del feminisme
La tercera onada del feminisme va començar a la dècada dels seixanta i és en aquesta és on hi ha més divergència d’opinions en quant el seu final. Per una banda, hi ha qui defensa que encara continua vigent i per l’altra que aquesta dura fins als anys 80.
És en aquest període on es consolida el pensament feminista i és quan el moviment feminista s’organitza. El feminisme es diversifica tant a nivell territorial[9] com discursiu, ja que es torna més complex i divergeix en opinions sobre la biologia, la cultura, els rols de gènere i la posició social segons la teoria feminista en la qual s’aborda el seu discurs. Aquí es comencen a popularitzar conceptes com “patriarcat”[10].
La mística de la feminitat, publicat per Betty Friedan el 1963, va tenir un gran impacte a nivell social, ja que recollia el malestar i insatisfacció de les dones de classe mitjana als Estats Units del moment, relegades al paper d’esposes i mares. Per contra, el feminisme negre i l’anomenat radical, es van sentir exclòs del fenomen, el que va provocar una escissió i discussió dins el moviment feminista sobre la importància de la classe social i l’etnicitat encara vigent.
A més a més, aquest període històric es caracteritza per la incorporació de les primeres mesures legislatives en l’àmbit social. Per exemple, al Regne Unit es van començar a aplicar permisos de maternitats pagats i protecció contra l’acomiadament injust durant l’embaràs. També destaquen algunes mesures de protecció enfront de la violència exercida dels marits i mesures contra la violació[11].
Finalment, és en aquesta dècada on les noves generacions qüestionen el model tradicional de les seves famílies i es popularitza l’eslògan “el personal és polític”. Al mateix temps es comença a posar sobre la taula qüestions relatives a la llibertat individual de les dones, com l’ús lliure dels anticonceptius i la legalització de l’avortament[12].
Algunes de les autores més destacades són[13]:
Quarta onada del feminisme
La quarta onada del feminisme comença després dels anys vuitanta del segle XX i arriba fins a l’actualitat, on el col·lectiu feminista reivindica la necessitat d’aquesta darrera onada, a causa de la continuïtat en el maltractament de gènere, els abusos i violacions, les diferències encara existents en el món laboral, la desigualtat en les sentències judicials… entre altres.
El moviment feminista, es mostra amb més força que mai i es caracteritza per un activisme intergeneracional molt potent a les xarxes socials. Les activistes i la societat civil, fan ús de les tecnologies i les xarxes socials per augmentar la seva visibilitat trencant fronteres[14].
La diversitat de temàtiques i drets a reclamar fa que el moviment feminista es diversifiqui, des del feminisme decolonial, passant per l’ecofeminisme fins al ciberfeminisme. A més de continuar amb la demanda per a una igualtat real de drets civils, o reclamacions que semblaven ja aconseguides com el dret a l’avortament o la defensa de la llibertat sexual, així com el rebuig a les violències masclistes o la perpetuació dels estereotips entren en l’agenda la feminització de la pobresa, el sexisme en els mitjans de comunicació, la necessària sororitat i en especial, la reclamació de drets pel col·lectiu LGTBIQ+[15] .
Un dels moments més destacats i que van tenir més impacte a nivell internacional, va ser el moviment #Me Too iniciat per Tarana Burke l’any 2006 i que es va viralitzar l’octubre de 2017. Alyssa Milano va utilitzar les xarxes socials per denunciar públicament les situacions d’agressió i d’abús sexual per haver patit per part del poderós productor Harvey Weinstein amb el hashtag #MeToo. Després aquest hashtag es va popularitzar per denunciar situacions semblants a altres sectors i àmbits a nivell econòmic, social, polític i cultural[16].
Malauradament, davant de l’augment de la consciència crítica feminista i de la legislació que dona cobertura legal a algunes de les demandes del moviment feminista, cada cop hi ha més reticències per part de grups que pertanyen a l’extrema dreta i que cataloguen el feminisme com “la ideologia de gènere” [17]. És per això, que és imprescindible no donar per fet que els drets aconseguits ho són per sempre i a tot arreu, per tal d’aconseguir una societat més igualitària i justa per a tothom.
Bibliografia
[1] González, W. A. (2003). Historia del feminismo. Revista de la universidad autónoma de Yucatán.
[2] González García, M. A. (2018). Breve recorrido por la historia del Feminismo. HistoriAgenda
[3] L’etapa històrica del Renaixement no es parlava de la paraula feminisme, ja que encara no s’havia articulat cap pensament destinat a recuperar els drets de les dones.
[4] Barriga, N. A. (2020). Una aproximación teórica a las olas del feminismo: la cuarta ola. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género
[5] Freedman, E. (2007). No turning back: The history of feminism and the future of women. Ballantine books.
[6] Barriga, N. A. (2020). Una aproximación teórica a las olas del feminismo: la cuarta ola. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género
[7] Marcos, L. (2020). Las olas del feminismo a lo largo de la historia. Muy Intereseante. Disponible a: https://www.muyinteresante.es/historia/31240.html
[8] Freedman, E. (2007). No turning back: The history of feminism and the future of women. Ballantine books.
[9] Després del maig del 68, comencen a emergir nous moviments feministes a diferents ritmes, especialment a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina.
[10] Biswas, A. (2004). La tercera ola feminista: cuando la diversidad, las particularidades y las diferencias son lo que cuenta. Casa del Tiempo, 6(68), 65-70.
[11] Barriga, N. A. (2020). Una aproximación teórica a las olas del feminismo: la cuarta ola. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género
[12] Marcos, L. (2020). Las olas del feminismo a lo largo de la historia. Muy Intereseante. Disponible a: https://www.muyinteresante.es/historia/31240.html
[13] Freedman, E. (2007). No turning back: The history of feminism and the future of women. Ballantine books.
[14] Bedía, R. C. (2019). La cuarta ola: la globalización del feminismo. Servicios sociales y política social, (119), 11-20.
[15] Barriga, N. A. (2020). Una aproximación teórica a las olas del feminismo: la cuarta ola. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género
[16] Rodino-Colocino, M. (2018). Me too,# MeToo: Countering cruelty with empathy. Communication and Critical/Cultural Studies, 15(1), 96-100.
[17] Bedía, R. C. (2019). La cuarta ola: la globalización del feminismo. Servicios sociales y política social, (119), 11-20.
