Redactat per: Ester Guillamet
Els protocols són instruments que permeten descriure i coordinar l’organització de la resposta davant situacions de violències masclistes o LGBTI-fòbiques. Aquestes eines tenen diverses finalitats segons el context, la temàtica, l’abast, o el públic a qui s’adrecen. Però n’hi ha una que és clau: garantir drets. Independentment de la seva forma, tots els protocols s’han de pensar i construir des d’aquesta mirada.
De fet, hi ha un protocol que es considera la base de tots els altres, a nivell català, la bíblia en matèria de violències masclistes: el Protocol Marc per a una intervenció amb la diligència deguda en situacions de violència masclista. Aquest document estableix els estàndards recollits als convenis internacionals en l’exercici de la responsabilitat i l’obligació de prevenir i reparar les violències masclistes.
A continuació explicarem les diferents tipologies de protocol en l’àmbit de les violències masclistes i la diversitat LGBTIQ+ segons el que indica el Llibre blanc de les violències masclistes (2023).
Protocols sectorials
Els protocols sectorials i intersectorials solen ser d’àmbit nacional i coordinen un sector específic professional en concret, com per exemple podria ser l’àmbit de la salut, justícia, serveis socials o educació. Aquests documents són importants perquè estableixen els fonaments bàsics per a una correcta definició i implementació dels protocols que puguin sorgir. Per exemple, el Procolo común para la actuación sanitaria ante al violencia sexual del Ministeri de Sanitat on han participat més de 100 professionals de diferents sectors i han consensuat un abordatge comú per a tot el territori espanyol. A partir d’aquest document, els hospitals podran desenvolupar el seu propi.
- Protocol d’actuació davant de qualsevol tipologia de violència en l’àmbit educatiu (2024) Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
- Protocolo Común del SNS para la Actuación Sanitaria ante la Violencia Sexual (2023). Ministerio de Sanidad.
Protocols territorials
Els protocols territorials a diferència dels sectorials es concentren en un espai determinat (municipi, comarca, demarcació o vegueria), per això generalment són intersectorials ja que coordinen els diferents serveis i recursos que intervenen en un territori davant les violències masclistes. Per exemple, els protocols locals o comarcals d’abordatge de les violències masclistes recullen i ordenen els serveis, recursos i agents socials que acompanyen a dones, adolescents i infants en situació de violència masclista. A més, en aquest cas, la llei catalana 5/2007 dels drets de les dones a erradicar la violència masclista, obliga a les administracions dels diferents municipis a definir els seus propis protocols i circuits. Alguns exemples de protocols territorials:
- Protocol Comarcal per un abordatge amb diligència deguda de les violències masclistes al Maresme (2024). Consell Comarcal del Maresme.
- Protocol local d’abordatge de les violències masclistes (2025). Ajuntament de Granollers.
Protocols enfocats a una forma o àmbit concret (violència masclista, LGBTI-fòbia)
Quan parlem de protocols enfocats a una forma o àmbit concret fem referència als protocols que donen resposta a violències específiques. Per exemple, els més destacats són els protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral o els protocols d’oci nocturn, però també en podem trobar protocols d’actuació davant de feminicidis, mutilació genital femenina o inclús violència obstètrica i digital. Alguns exemples de protocols d’abordatge específic poden ser els següents:
- Protocol d’actuació davant de feminicidis (2024). Generalitat de Catalunya.
- Protocol d’actuació en situacions de violències sexuals i LGTB-fòbiques en espais festius a Tiana (2023). Ajuntament de Tiana. Observatori Noctàmbul@as.
- Protocol 2025-2030 per a la prevenció, l’abordatge i la reparació de violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques a la XES (2025). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES).
Protocols per tipologia de població
Aquests protocols estan especialitzats en l’atenció a les violències masclistes segons el públic a qui s’adrecen o la tipologia de població, per exemple: dones grans, dones migrants, dones amb diversitat funcionals, dones en situació de drogodependències, entre d’altres.
Alguns exemples segons el públic a qui s’adreça:
- Protocolo para el abordaje integral de mujeres con parálisis cerebral víctimas de violencia sexual (2023). Aspace Confederación.
- Protocolo de detección implícita de violència de género en mujeres con adicciones (2023). UNAD.
- Homes que exerceixen violències masclistes contra la parella o ex-parella. L’abordatge des dels serveis socials (2022). Departament de Drets Socials. Associació Conexus.
Protocols-guia
Recentment, alguns protocols han evolucionat cap als “protocols-guia”. Aquests documents, a banda de definir el marc teòric, les eines de prevenció i els circuits d’intervenció, serveixen com a instrument de referència. Per exemple, el protocol-guia de l’àmbit universitari assenta les bases perquè les diferents universitats del territori desenvolupin el seu propi protocol seguint les instruccions del protocol-guia.
- Protocol- guia d’àmbit universitari per prevenir i reparar amb diligència deguda les situacions de violència masclista, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere (2023). Generalitat de Catalunya.
- Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual (2024). Acadèmia del Cinema Català.
Per aconseguir una correcta implementació i desplegament del protocol, cal acompanyar-lo d’un pla de difusió amb materials comunicatius pensats per a diferents canals i públics, ja siguin vídeos, publicacions per a xarxes socials o infografies. En alguns casos els tríptics funcionen molt bé perquè resumeixen tot el contingut de manera esquemàtica. També, seria interessant incloure un conjunt d’activitats formatives que apropi les eines conceptuals i pràctiques al conjunt d’agents involucrats en la seva aplicació.
En definitiva, els protocols no són tasques senzilles ni ràpides, requereixen coneixement tècnic específic. Si necessites ajuda, a LaGroc (lagroc@lagroc.com) ens encarreguem d’acompanyar a empreses, organitzacions i administracions públiques a articular tota mena de protocols.
