La paraula sororitat és un dels conceptes més utilitzats actualment en els lemes, pancartes, eslògans…de les manifestacions o reivindicacions feministes. Ha esdevingut una consigna que s’estén i apel·la a les dones a unir-se i donar-se suport enfront d’una cultura encara patriarcal i on subsisteixen enquistades les discriminacions[1].
En l’article d’aquest mes, volem indagar sobre aquest concepte i reivindicar-lo com una estratègia poderosa.
Història del concepte
El terme sororitat l’empra per primera vegada en lletra impresa Miguel de Unamuno en els primers mesos de 1921[2]. Per una banda, el 12 de març d’aquest any publicava un article en el seminari de Buenos Aires Caras y Caretas titulat Sororidad. Ángeles y abejas. Allà, al reflexionar sobre Antígona, la tragèdia de Sofòcles, reflexionava així:
«Y Antígona queda como el eterno modelo de la piedad fraternal y del anarquismo femenino. ¿Fraternal? No; habría que inventar otra palabra que no hay en castellano. Fraternal y fraternidad vienen de frater, hermano, y Antígona era soror, hermana. Y convendría acaso hablar de sororidad y de sororal, de hermandad femenina. En latín hay el adjetivo sororius, a, um, lo que es de la hermana, y el verbo sororiare, crecer juntamente. ¿Sutilezas lingüísticas? No, sino algo más. Que así como matria no quería decir lo mismo que patria, ya que tampoco maternidad es igual que paternidad, no sería la sororidad lo mismo que la fraternidad. Una hermana no es un hermano» .
Per altra banda, en el pròleg a la seva novel·la La tía Tula (1921), també aplicava la paraula precisament per resoldre una mancança lèxica amb la qual nomenar la fraternitat entre dones. Unamuno ja mostrava, a més, l’estranyesa per la seva absència[3].
Una absència que es va prolongar… La història de la difusió de la paraula sororitat vindrà unida, dècades més tard, a la politització de la seva entitat i identitat, i al moviment feminista[4].
En la literatura feminista se sol situar l’inici de la paraula sisterhood en els finals de la dècada dels seixanta del segle XX, al voltant del grup de dones novaiorqueses que es van anomenar com a “Dones radicals de Nova York”. Una d’elles, Susan Brownmiller, firmava el 15 de març de 1970 un article que titulava Sisterhood is powerful. Aquest mateix any, una altra d’elles, Robin Morgan, publicava una antologia assajos feministes sota el títol Sisterhood Is Powerful: An Anthology of Writings from the Women’s Liberation Movement.[5] En un d’aquests assajos ja afirma que: “Sisterhood is poweful, global, forever”[6].
També, les primeres al·lusions a sisterhood es vinculen a Kate Millet i a la seva obra Sexual Politics, que utilitza el concepte de sororitat per anomenar la unió de totes les dones “sense fer distinció de classes socials o origen ètnic”[7].
El feminisme francès va traduir després la paraula sisterhood com a sororité, utilitzant el llatí soror, sororis, que al·ludeix a germana[8]. La paraula segueix el mateix patró que fraternitat, l’arrel llatina de la qual és frater (germà), però en aquest cas, l’arrel seria soror (germana). S’al·ludeix d’aquesta manera a la relació entre iguals de les persones del sexe femení seguint el mateix patró lingüístic que fraternitat[9].
Per tant, tot i que l’existència de la paraula sororitat hauria de ser tan antiga com la de fraternitat, no és fins a la segona onada del feminisme que aquest terme pren rellevància política[10], on la sororitat es va plantejar com una alternativa a la rivalitat entre dones propiciada pel patriarcat[11]. La sororitat com a superació de la relació més opressiva de totes, que és la relació real, simbòlica, imaginària i fantàstica, que manté un vincle desigual i asimètric entre les dones[12].
I què entenem per sororitat?
La sororitat constitueix una paraula jove i s’emmarca dins d’un profund significat ètic, polític i reivindicatiu. La sororitat està definida com la relació de germandat i solidaritat entre les dones per generar xarxes de suport que empenyin canvis socials[13]. El concepte de sororitat no descriu simplement un element de relació entre dones, sinó que representa un procés dins dels vincles d’entre dones caracteritzat per assumir una posició política[14].
Marcela Lagarde, una de les principals constructores i impulsores del terme sororitat actualment, ens defineix la sororitat com: “La sororitat és una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani. És una experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives i l’aliança existència i política, cos a cos, subjectivitat a subjectivitat amb altres dones, per contribuir amb accions específiques a l’eliminació social de totes les formes d’opressió i al suport mutu per aconseguir el “poderío” genèric de totes i l’empoderament vital de cada dona”[15].
La sororitat implica una posició política d’obertura cap a les dones, de reconeixement, reciprocitat, acció col·lectiva i transformació. Cal tenir en compte que no és un concepte que agermana a totes les dones en una espècie de societat utòpica en la qual l’harmonia és l’element primordial per la convivència. Sinó que el concepte de sororitat, ja reconeix, que es tracta també de conflicte, de trobades, de negociació i d’acords; fases en les quals inevitablement es presenta el desacord i un constant diàleg permet posar en comú les inquietuds, els objectius, les formes d’organització i també l’estructura que tindran les estratègies de protesta i assoliment d’objectius[16]
bell hooks planteja que desafiar i modificar el pensament sexista de les dones és el primer pas cap a la creació d’una sororitat poderosa, una potent germandat de dones[17]. La sororitat exigeix de nosaltres revisar la nostra misogínia; cada una ha d’anar descobrint, on, com se’ns apareix, com ens legitima per fer mal a les altres[18].
La solidaritat política entre dones expressada en la sororitat va més enllà del reconeixement positiu de les experiències de les dones i inclús de l’afinitat pels patiments comuns. La sororitat feminista està arrelada en el compromís compartit de lluitar contra la injustícia patriarcal, sense importar la forma que prengui aquesta injustícia. hooks posa molt èmfasi en el fet que la sororitat no és possible si les dones individualment no estan disposades a desprendre’s del seu poder per dominar i explotar a grups subordinats de dones. És a dir, si les dones utilitzen el seu poder de classe o de raça per dominar a altres dones, és impossible assolir plenament aquesta sororitat[19].
Per tant, la sororitat és una aliança, un pacte polític entre dones, que constitueix un dels grans avenços del moviment feminista, en reconèixer, respectar i valorar que no existeix un sol tipus de dona, les dones som diferents. I tot i les diferències, les dones forgem aliances i xarxes amb la finalitat de teixir somnis i construir noves realitats emmarcades en els drets humans i la cultura de pau des de les comunitats, incentivant l’empoderament, autoestima i lideratge de cada dona, enriquint-se de les diferències, a l’entendre que cada dona té una història, experiències i pràctiques que l’han enfortit[20].
[1] Portillo, N. C. i López, E. D., 2021. La sororidad: desde un neologismo hasta una auténtica forma de apoyo social. XVII Jornadas y VII Internacional de Comunicaciones Científicas de la Facultad de Derecho y Ciencias Sociales y Políticas, pp. 316-318.
[2] Atienza, Á., 2022. Historia de la sororidad, historias de sororidad. Manifestaciones y formes de solidaridad femenina en la Edad Moderna. Madrid: Marcial Pons
[3] Ídem
[4] Ídem
[5] Ídem
[6] Morgan, R., 2003. Sisterhood is forever: The Women’s Anthology for a New Millennium. Nova York: Washington Square Press.
[7] Cámara, J., 2017. Sororidad y conciencia femenina: qué hermandad de mujeres para qué propuesta política. Viento sur [en línia]. Disponible a: https://vientosur.info/sororidad-y-conciencia-femenina-que-hermandad-de-mujeres-para-que-propuesta/
[8] Portillo, N. C. i López, E. D., 2021. La sororidad: desde un neologismo hasta una auténtica forma de apoyo social. XVII Jornadas y VII Internacional de Comunicaciones Científicas de la Facultad de Derecho y Ciencias Sociales y Políticas, pp. 316-318.
[9] Atienza, Á., 2022. Historia de la sororidad, historias de sororidad. Manifestaciones y formas de solidaridad femenina en la Edad Moderna. Madrid: Marcial Pons
[10] García, A. E. i Viñas, P., 2015. La sororidad, concepto clave del feminismo. Segundo Congreso Internacional de Transformación Educativa. Disponible a: https://transformacion-educativa.com/2do-congreso/ponencias/Eje-4/L1-87.html
[11] Portillo, N. C. i López, E. D., 2021. La sororidad: desde un neologismo hasta una auténtica forma de apoyo social. XVII Jornadas y VII Internacional de Comunicaciones Científicas de la Facultad de Derecho y Ciencias Sociales y Políticas, pp. 316-318.
[12] Hinojosa, R., Barrón, V., Cázares, M. L. M., De la Cruz, A. R., Silva, S., Villarreal, M. E. i Zapata, V., 2021- La sororidad desde la pràctica. A: Islas, P., Domínguez, C. T. i Sandoval, F., 2021. Sororidad Intercultural. Aprendizajes y experiencias (pp. 17-40). Chihuahua, México: Red de Investigadores Educativos Chihuahua
[13] Portillo, N. C. i López, E. D., 2021. La sororidad: desde un neologismo hasta una auténtica forma de apoyo social. XVII Jornadas y VII Internacional de Comunicaciones Científicas de la Facultad de Derecho y Ciencias Sociales y Políticas, pp. 316-318.
[14] Prado, M., 2020. Sororidad. Una estratègia para la participación política de las mujeres mexiquenses. México: Partido Revolucionario Institucional.
[15] Marcela Lagarde, Ponencia Pacto entre mujeres. Sororidad, Madrid, 10 de octubre de 2006, disponible en: https://e-mujeres.net/wp-content/uploads/2016/08/pacto_entre_mujeres_sororidad.pdf
[16] Prado, M., 2020. Sororidad. Una estratègia para la participación política de las mujeres mexiquenses. México: Partido Revolucionario Institucional.
[17] hooks, b., 2017. El feminismo es para todo el mundo. Madrid: Traficantes de sueños.
[18] Lagarde, M., 2009. La política feminista de la sororidad. Mujeres en Red [en línia]. Disponible a: https://www.mujeresenred.net/spip.php?article1771
[19] hooks, b., 2017. El feminismo es para todo el mundo. Madrid: Traficantes de sueños.
[20] Baiz, R. A. J., 2019. Sororidad: tejiendo sueños y construyendo realidades. A: Alonso, A. i Langle, T., 2019. La hora del liderazgo feminista. Red Global Cátedras UNESCO en Género [en línia]. Disponible a: https://catedra.pucp.edu.pe/unesco/wp-content/uploads/2019/07/Ebook-The-Time-is-Now-Definitivo_compressed-1.pdf#page=32
