Aquest article pretén donar a conèixer el significat de dues metàfores utilitzades per il·lustrar la situació de les dones al mercat laboral. Qui no ha sentit a parlar del sostre de vidre? Sabeu que significa això del terra enganxós? Mirem d’explicar-ho breument.
Sostre de vidre
Aquest és un concepte que fa més de quaranta anys va emprar Marilyn Loden com a metàfora d’una situació, encara del tot actual, que ens mostra les dificultats de les dones per accedir a determinats llocs de poder, o de presa de decisions, en especial a l’àmbit laboral, polític o econòmic.
Avui es continua parlant del sostre de vidre per fer referència a aquesta barrera invisible que fa que les dones, tot i tenir més formació de mitjana que els homes al nostre entorn, tenen moltes més dificultats per arribar a alguns llocs de poder. La situació no ha canviat tant en quatre dècades perquè els motius no són personals, sinó culturals, tot i que per evitar el sostre de vidre o la segregació vertical s’han aplicat algunes mesures amb més o menys bons resultats, com veure’m més endavant.
Terra enganxós
En canvi, el terme terra enganxós és molt menys conegut per la majoria de les persones, en part perquè és un concepte més nou, neix als anys 90. Catherine Berheide[1], doctora en sociologia, proposa aquest terme com una imatge que il·lustra la difícil situació de moltíssimes dones atrapades en feines imprescindibles però amb uns salaris molt baixos. Aquesta és l’altra cara de la moneda, la realitat laboral de la majoria de les dones que no es menciona quan es parla del sostre de vidre.
La majoria de les dones treballen en feines que són tan difícils, rutinàries i esgotadores, com imprescindibles perquè la societat funcioni, i per aquestes feines, en massa ocasions en l’economia submergida, reben uns salaris baixos, o molt baixos, i amb poquíssimes esperances d’arribar a tenir un futur millor.
El sostre de vidre per la majoria de les dones al mercat laboral o al marge d’aquest, no és el problema. El problema és el terra enganxós que no les deixa viure dignament.
Segons les dades de l’INE, a l’estat espanyol el 2022, les dones que constaven com a assalariades, és a dir, que no tenien persones a càrrec seu en el seu lloc de treball, representaven el 75% del total, en el cas dels homes el percentatge és menor . Per contra, tan sols un 0,4% de dones són directores d’empreses mitjanes o grans, o un 4,9% en el cas d’empreses petites, en els dos casos els homes dupliquen el percentatge, com podem veure en el següent gràfic:
Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l’Instituto Nacional de Estadística
Canviant la nomenclatura, podríem dir que el sostre de vidre posa el focus en la segregació vertical, és a dir, en la concentració d’homes i dones en els diferents nivells jeràrquics de les organitzacions, però sovint s’oblida de la segregació horitzontal, que és la concentració d’homes i dones en determinats sectors o ocupacions, que és el que simbolitza el terme terra enganxós. Són dues situacions claus per entendre la realitat de les dones en el mercat laboral[2].
Com es pot evitar aquesta situació?
Des del moment en què una nena neix, encara ara, la socialització de gènere l’aboca a uns rols de gènere que són difícils d’evitar. Se li fa saber que és millor que no destaqui, que no sigui manaire, que tingui cura de la resta de persones del seu voltant. En definitiva, que es comporti segons les normes no escrites d’una societat patriarcal, androcèntrica i on la igualtat d’oportunitats no està garantida, ni de bon tros.
Aquests rols de gènere apresos comporten un mercat laboral desigual, que crea unes desigualtats i barreres socials quasi impossibles de trencar.
Què es pot fer per tenir més paritat en el mercat laboral? Per evitar el sostre de vidre o la segregació vertical s’han aplicat algunes mesures amb més o menys bons resultats, però per evitar la segregació horitzontal o el terra enganxifós s’ha fet més aviat poc o res.
Repassarem algunes d’aquestes mesures.
Quotes
Es tracta de reservar alguns llocs de treball masculinitzats a dones fins a aconseguir la paritat. Tot i ser mesures controvertides han donat resultats, per exemple, als països nòrdics. Noruega ha augmentat el nombre de dones en els consells d’administració de les empreses de manera progressiva gràcies a les quotes, tot i això, el mercat laboral encara manté unes clares diferenciacions per gènere, és a dir, continua existint una segregació horitzontal important.
En canvi, no hem trobat exemples rellevants de quotes per a homes en llocs feminitzats, segurament perquè aquests llocs no tenen el prestigi ni el reconeixement social i econòmic que farien que aquests fossin atractius pels homes.
Apoderament
En diversos àmbits, en especial en l’entorn empresarial i polític, s’han portat a terme accions per apoderar a les dones, i així evitar la síndrome de la impostora[3] que moltes portem dins, com a pas previ per accedir a llocs de presa de decisió. Massa sovint les experiències estan enfocades a un apoderament individual, quan com diu Sara Berbel[4] “el verdadero empoderamiento se refiere a procesos colectivos y no puede ser explicado por conductas exclusivamente personales”.
Un exemple d’aquest apoderament i de l’anomenat feminisme neoliberal, és el que defensa la directiva de Facebook i més tard de Google, Sherly Sandberg, autora del llibre Lean in. Aquest va ser un best-seller mundial en l’any de la seva publicació el 2013 i als anys posteriors, al ser traduït a diversos idiomes, i fins i tot va crear un moviment de dones amb el nom del llibre. Lean in pretenia ser una guia de foment de l’apoderament de les dones, que anava dirigit a un tipus de dona privilegiada com ella que va poder ascendir i tenir poder, en aquest cas en l’àmbit tecnològic, sector molt masculinitzat, gràcies a un seguit de privilegis de dona blanca de classe social alta[5]. Gràcies també, a altres dones, segurament dones migrades o no blanques, que han cuidat el seus fills i filles, han tingut cura de la casa i han fet feines que ha delegat en aquestes “altres dones” a un cost econòmic baix i que no menciona especialment en el seu llibre. Tot això li ha permès a ella, de manera individual, accedir als llocs de presa de decisió i enriquir-se econòmicament, però no ha significat un apoderament col·lectiu, i sembla que tampoc va significar una millora en les condicions laborals de les dones en les empreses on va ser líder.
L’apoderament individual no comporta canvis col·lectius, no fomenta la sororitat[6] entre dones ni un mercat laboral més equilibrat reduint les diferències socials i laborals com seria de desitjar.
A tall de conclusions
Podríem concloure que socialment i políticament s’han incentivat algunes mesures amb la idea de trencar el sostre de vidre o de reduir la segregació vertical, però, per contra, el terra enganxós sembla un tema més incòmode. Potser perquè primer caldria canviar el valor social i econòmic que se li dona a determinades feines. Per què considerem ètic que algú que té cura de les criatures o d’un familiar malalt ha de tenir un salari 100, 200 o 500 vegades inferior a un alt directiu de la banca?
El sostre de vidre i el terra enganxós són dues realitats del món laboral de les dones, però no oblidem que la majoria estan en unes condicions pèssimes i amb escasses o nul·les opcions de canvi ni progrés, per tant, per elles el sostre de vidre és simplement un miratge.
Bibliografia
Ajuntament de Barcelona i BarcelonaActiva, 2023. Les dones al mercat de treball. Disponible a: https://www.barcelonactiva.cat/documents/20124/49139/Dones-mercat-treball-2023-_DEF.pdf
Berbel, Sara, 2013. Directivas y empresarias: Mujeres rompiendo el techo de cristal. Barcelona: Aresta.
Observatorio de las ocupaciones, 2023. Informe del mercado de trabajo de las mujeres estatal datos 2022. Madrid: Servicio Público de Empleo Estatal. Disponible en: https://www.sepe.es/HomeSepe/ca/que-es-el-sepe/comunicacion-institucional/publicaciones/publicaciones-oficiales/listado-pub-mercado-trabajo/informe-mercadotrabajo-estatal-mujeres.html
[1] Harlan, S. L. i Berheide, H., 1994. Barriers to Work Place Advancement Experienced by Women in Low-Paying Occupations. Cornell: Cornell University. Accessible a: https://ecommons.cornell.edu/bitstream/handle/1813/79400/GlassCeilingBackground7WomenInLowPayingOccupations.pdf?sequence=1&isAllowed=y
[2] Més informació sobre el tema a l’article de la Bretxa salarial LabGroc: https://lagroc.com/la-bretxa-salarial/
[3] Vegeu article sobre el síndrome de la impostora: https://lagroc.com/sindrome-de-la-impostora/
[4] Berbel, S., 2023. Demasiado empoderadas. País [online]. Disponible a: https://elpais.com/opinion/2023-03-09/demasiado-empoderadas.html?event_log=oklogin
[5] Es podria fer una anàlisi interseccional del tema però per manca d’espais ho deixem per un altra ocasió però és evident que aspectes com l’origen, edat, classe socials, ..entre altres són claus en el mercat laboral.
[6] Vegeu article sobre sororitat: https://lagroc.com/sororitat/
