Campanya 8 de Març 2024
Hemeroteca feminista
Amb motiu del 8M hem volgut recollir alguns dels debats oberts que han posat els feminismes al centre. Noticies bones i no tan bones, estudis i fets que han estat motiu de controvèrsia, i per això hi volem dir la nostra.
Manosfera
La manosfera és aquell indret virtual on es troben determinats col·lectius masculinistes amb l’objectiu de promoure idees misògines, antifeministes i posmasclistes a través de la difusió de mems, fòrums de debat o continguts audiovisuals difamatoris.
Referències / bibliografia
Proyecto Una (2019). Leia, Rihanna & Trump. De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror.
FAD (2022). La caja de la masculinidad: construcción, actitudes e impacto en la juventud española. Disponible a:
Fonts de les imatges. Delgado Ontivero, L., & Sánchez-Sicilia, A. (2023). Subversión antifeminista: análisis audiovisual de la Manosfera en redes sociales . Revista Prisma Social, (40), 181–212. Recuperado a partir de revistaprismasocial.es.
Música
Sabies que a Espanya, quatre de cada cinc artistes d’èxit a Espanya són homes (MIM, 2022)? Estudis com el d’Escribano et al. (2022) o l’informe d’igualtat que organitza MIM, demostren que manquen investigacions acadèmiques que abordin la temàtica i estadístiques que mostrin la distribució de les dones i els homes a la indústria musical, les seves posicions, els seus agents, les seves activitats i salaris. A més, segons el que hem analitzat dels cartells dels festivals de música catalans del 2023, no s’està aplicant efectivament la Llei Orgànica d’Igualtat (2007), on s’especifica clarament l’obligatorietat d’aplicar el principi d’igualtat en la creació i promoció de producció artística. Per tant no només és una qüestió de justícia social, també és un imperatiu legal..
Referències / bibliografia
Asociación de Mujeres en la Industria de la Música (MIM). II informe sobre la Igualdad de Género en la Industria Musical (2022) Disponible a:
Gil Escribano, M. Á., Muntanyola-Saura, D., y Gallego, J. I. (2022). Las desigualdades de género en la industria de la música en España. Un estudio de metodología mixta. Debats. Revista de cultura, poder y sociedad, 136(2), 43-60.
Asociación Clásicas y Modernas y Asociación Mujeres en la Música (AMM) (2022) ¿Dónde están las mujeres en la música sifónica? Disponible a:
Marinas, L. (2019) Mujeres en la industria musical: políticas públicas para la participación, la visibilidad y la igualdad. Madrid: Fundación Alternativas.
Gestació subrogada
Definició gestació subrogada: reproducció assistida a través d’una dona que gesta al seu ventre l’infant d’una altra persona, renunciant als drets del bebè i passant-los a una tercera persona per mitja d’un contracte.
Referències / bibliografia
Posició del parlament europeu:
Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo:
Sentencia tribunal supremo contra la gestación subrogada:
Violència sexual
Referències / bibliografia
Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual:
Article LabGroc: “L’assetjament sexual, per raó de sexe, diversitat sexual i identitat de gènere en l’àmbit laboral”.
El cas Dani Alves a la CCMA.cat:
Pressió estètica
Referències / bibliografia
Article a The Economist: The economics of thinness.
Article a Forbes: The World’s 100 Most Powerful Women.
Perspectiva de gènere
Referències / bibliografia
Primer estudi: Red blood cell capacity of modern menstrual products: considerations for assessing heavy menstrual bleeding.
Segon estudi: GDF15 linked to maternal risk of nausea and vomiting during pregnancy.
Tecnologia i perjudicis
Referències / bibliografia
Guia/Ensayo Pensar la tecnología digital con perspectiva de género:
Akkan, Goksu; Aran-Ramspott, Sue i Zilles, Klaus (2022). Representaciones femeninas de intel·ligència artificial: ex machina revisa los mitos de Pandora y Galatea. L’atalante. Revista de estudios cinematográficos, 33, p.189-203.
Bourau, Sylvie; Otterbring, Tobias; Laporte, Sandra i Fosso Wamba, Samuel (2021). The most human bot: Female gendering increases humanes perceptions of bots and acceptance of AI. Psychology & Marketing, 38, 7, p. 1052-1068.
Franco, Lucía (2023, 28 de desembre). Creadas por hombres para servir: por qué Siri y Alexa son mujeres. El País. Disponible a:
Jiménez, Jennifer (2021, 29 de març). De cómo la tecnología también discrimina por género al entrenar con el patrón “hombre blanco”. ElDiario.es. Disponible a:
Salvatierra, Estefanía (2023, 2 d’octubre). La inteligencia artificial discrimina en los procesos de selección. Cadena Ser. Disponible a: