En l’article d’aquest mes abordem el concepte d’interseccionalitat, considerat com una de les majors contribucions conceptuals del feminisme i els estudis de gènere en els últims vint-i-cinc anys[1]. Tot i així, en els últims anys han sortit veus crítiques que posen de manifest l’actual ús acrític del concepte[2] o com s’ha articulat com a política de reconeixement de les diferències, des de l’òptica del multiculturalisme i del neoliberalisme i no ha apostat per un compromís per fer desaparèixer els sistemes d’opressió[3], a l’hora que debilita o desarticula el moviment feminista[4], entre altres crítiques.
Orígens de la interseccionalitat
Els orígens de la interseccionalitat es remunten a la dècada dels 70 als Estats Units, quan el feminisme negre i “chicano” fan visibles els efectes simultanis de discriminació que poden generar-se al voltant de la raça, el gènere i la classe social[5]. A partir de llavors, encara sent denominada de manera diferent – com a “sistemes d’opressió entrellaçats”[6], “matriu d’opressió”[7] o “consubstancialitat de les relacions socials”[8]-, la noció d’interconnexió entre “gènere, raça i classe” ha estat definida com la trinitat sagrada dels estudis feministes de la tercera onada, sent discutida intensament a ambdues bandes de l’Atlàntic[9].
Kimberlé Crenshaw és qui encunya el terme interseccionalitat a finals de la dècada dels vuitanta[10] en la seva anàlisi del cas de Graffenreid c. General Motors (1977) on cinc dones afroamericanes van al·legar que el sistema d’acomiadament basat en l’antiguitat utilitzat per General Motors, encara que estigués formulat en termes neutrals, de fet perpetuava la discriminació de raça i de gènere en violació del precepte federal de no discriminació en el treball[11]. Tanmateix, la sentència del cas va reafirmar la possibilitat de recórrer a la justícia per discriminació racial o discriminació sexual, excloent la possibilitat d’al·legar la combinació d’ambdues[12].
Crenshaw va emprar la interseccionalitat per indicar de quina manera la raça i el gènere, interactuant, conformen les múltiples dimensions de desavantatges que defineixen les experiències de les dones negres als Estats Units[13]. La proposta d’interseccionalitat de Crenshaw aglutina una variabilitat d’anàlisis i denúncies que qüestionaven des de feia temps els limitats paràmetres de les configuracions identitàries unívoques, al mateix temps que fa visible l’altra cara de la moneda: les posicions de privilegi que queden amagades en les anàlisis en operar com la norma hegemònica[14].
Tot i que el concepte d’interseccionalitat emergeix en el marc dels estudis jurídic, ràpidament s’expandeix a altres disciplines, especialment vinculades amb les ciències socials, i també a diversos àmbits d’intervenció[15].
Per tant, ens trobem que els orígens de la interseccionalitat estan fortament inserits en el desenvolupament del pensament i praxis feministes no-hegemòniques, que qüestionen la perspectiva blanca, heterosexual i de classe mitjana[16] , en tant que aquesta perspectiva parteix d’una concepció essencialista del gènere que no permet considerar les interaccions entre el gènere i altres formes de subordinació[17].
Què entenem per interseccionalitat?
Des dels seus orígens, la teoria interseccional emergeix com una teoria social i política que intenta visibilitzar un conjunt de formes d’opressió i discriminació invisibilitzades fins al moment. Es presenta com una teoria crítica enfront de la teoria feminista que la qualifica d’etnocèntrica i la teoria contra les discriminacions racials que la considera patriarcal[18].
En termes generals, la perspectiva interseccional emergeix com una aposta teòrica-metodològica per comprendre les relacions socials de poder i els contextos en els quals es produeixen les desigualtats socials. Fent possible, doncs, una anàlisi complexa de la realitat viscuda per les persones, mitjançant l’abordatge de les diferents posicionalitats i classificacions socials[19]. És un enfocament que subratlla com les categories socials, lluny de ser “naturals” o “biològiques” són construïdes i estan interelaccionades entre si. Suposa un qüestionament de les relacions de poder i de com s’articula el privilegi[20].
Així doncs, la interseccionalitat es posiciona com una eina conceptual i analítica útil per a la investigació, que permet comprendre i atendre a les formes particulars en les quals el gènere s’imbrica amb altres eixos d’exclusió en diferents contextos, nivells i àmbits[21]. Ens permet analitzar la relació en què diversos eixos de categorització i diferenciació estan imbricats de manera complexa en els processos de dominació[22]. És, doncs, una eina per l’anàlisi de la desigualtat en termes amplis, ja que considera diferents eixos en les seves múltiples dimensions i la relació entre ells[23].
La interseccionalitat revela la complexitat de la constitució mútua i simultània tant de la discriminació com dels privilegis basats en el gènere, orientació sexual, origen ètnic, religió, origen nacional, diversitat funcional, entre d’altres en l’àmbit estructural, polític i discursiu[24].
Per tant, ens permet posar sobre la taula que una experiència de discriminació no es pot concebre si no es mira la interrelació entre diferents causes de discriminació. Per exemple, “dona” no existeix sense estar sempre constituïda per una edat, per una etnicitat, una classe social…encara que aquestes puguin canviar, transformar-se o fins i tot no ser rellevants en un moment determinat. L’experiència de tota persona que puguem identificar o imaginar sempre estarà constituïda per les seves altres posicions. I aquestes posicions concretes de la persona es configuren i defineixen a través d’uns processos històrics que produeixen aquestes categories. És a dir, són produïdes socialment i culturalment i amb possibilitat de transformació: poden variar amb el pas dels temps i la consideració de les seves propietats pot variar també segons el context[25].
Cal considerar que, des d’una aproximació interseccional, no hi ha eixos de discriminació o desigualtat més fonamentals que altres a priori, sinó que són les situacions concretes les que mostren quins són els eixos més rellevants en un context determinat. Una aproximació interseccional sempre pot acollir nous eixos que sorgeixin de la identificació de causes concretes de desigualtat, i aquesta incorporació no minimitza, nega ni rebutja els altres eixos, sinó que enriqueix la comprensió de les dinàmiques de desigualtat. I quelcom que també posa de manifest aquesta aproximació és que, totes les persones estan posicionades en tots els eixos de desigualtat[26].
Cal tenir en compte, també, que la interseccionalitat no és una proposta “salvavides” ni una eina universal que pugui aplicar-se de manera unívoca. Tot el contrari, és una eina que ens permet repensar contínuament el seu ús i la seva utilitat subjecta a cada context i lloc concret en el qual emergeix[27].
Malgrat les veus crítiques, les debilitats i els diferents clarobscurs que presenta la interseccionalitat, producte de la complexitat que suposa pensar la intersecció en termes teòrics i empírics[28], considerem que és un concepte i una eina que està en construcció i que ens permet ampliar la nostra mirada, explorar les relacions desiguals de poder i repensar, qüestionar i deconstruir les ulleres amb les quals llegim quotidianament la realitat[29].
És, en conclusió, una eina que ens ofereix un marc conceptual fonamental, des del nostre punt de vista, des d’on pensar, investigar i actuar sobre les desigualtats i discriminacions com a interrelacionades.
Bibliografia
[1] La Barbera, M. C., 2015. Interseccionalidad, un “concepto viajero”: orígenes, desarrollo e implementación en la Unión Europea. Interdisciplina 4, 8, pp. 105-122.
[2] Gandarias, I., 2017. ¿Un neologismo a la moda?: Repensar la interseccionalidad como herramienta para la articulación política feminista. Investigaciones feministas, 8(1), pp. 73-93.
[3] Angola, V., 2021. La interseccionalidad no lo es todo: otras propuestas desde lo decolonial. Malvestidas [en línia]. Disponible a: <https://malvestida.com/2021/04/criticas-a-la-interseccionalidad-desde-el-feminismo-decolonial/>.
[4] Sales, T., 2017. Repensando la intereseccionalidad desde la teoría feminista. AGORA – Papeles de Filosofía, 36(2), pp. 229-256.
[6] Combahee River Collective, 1997. A Black feminist statement. A: Hull, G., Scott, P. i Smith, B. (coord.). All The Women are white, all the blacks are men, but some of us are brave: Black women’s studies. Nova York: The Feminist Press, pp. 13-22.
[7] Hill, P., 1990. Black Feminist Thought. Knowledge, consciousness and the polítics of empowernment. Londres: Routledge.
[8] Kergoat, D., 1978. Ouvriers=ouvrières? Propositions pour une articulation théorique de deux variables: sexe et clase sociale. Crtitiques et l’économie politique, 5, pp. 65-97.
[9] La Barbera, M. C., 2017. Interseccionalidad. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 12, pp. 191-198.
[10] Magliano, M. J., 2015. Interseccionalidad y migraciones: potencialidades y desafíos. Estudos Feministas, Florianópolis, 23 (3), pp. 691-712.
[11] La Barbera, M. C., 2017. Interseccionalidad. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 12, pp. 191-198.
[12] La Barbera, M. C., 2015. Interseccionalidad, un “concepto viajero”: orígenes, desarrollo e implementación en la Unión Europea. Interdisciplina 4, 8, pp. 105-122.
[13] La Barbera, M. C., 2017. Interseccionalidad. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 12, pp. 191-198.
[14] Gandarias, I., 2017. ¿Un neologismo a la moda?: Repensar la interseccionalidad como herramienta para la articulación política feminista. Investigaciones feministas, 8(1), pp. 73-93.
[15] Rodó, M., 2021. Interseccionalitat. Manresa: Tigre de Paper
[16] La Barbera, M. C., 2015. Interseccionalidad, un “concepto viajero”: orígenes, desarrollo e implementación en la Unión Europea. Interdisciplina 4, 8, pp. 105-122.
[17] Barlett, K. i Harris, A., 1998. Gender and Law. Theory, Doctrine, Commentary. Nova York: Aspen Lay & Business.
[18] Sales, T., 2017. Repensando la intereseccionalidad desde la teoría feminista. AGORA – Papeles de Filosofía, 36(2), pp. 229-256.
[19] Magliano, M. J., 2015. Interseccionalidad y migraciones: potencialidades y desafíos. Estudos Feministas, Florianópolis, 23 (3), pp. 691-712.
[20] Platero, R., 2012. Intersecciones. Cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Bellaterra
[21] Cubillos, J., 2015. La importancia de la interseccionalidad para la investigación feminista. Oxímora, Revista Internacional de ética y política, 7, pp. 119-137.
[22] Gandarias, I., 2017. ¿Un neologismo a la moda?: Repensar la interseccionalidad como herramienta para la articulación política feminista. Investigaciones feministas, 8(1), pp. 73-93.
[23] Rodó, M., 2021. Interseccionalitat. Manresa: Tigre de Paper
[24] La Barbera, M. C., 2017. Interseccionalidad. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 12, pp. 191-198.
[25] Rodó, M., 2021. Interseccionalitat. Manresa: Tigre de Paper
[26] Rodó, M., 2021. Interseccionalitat. Manresa: Tigre de Paper
[27] Gandarias, I., 2017. ¿Un neologismo a la moda?: Repensar la interseccionalidad como herramienta para la articulación política feminista. Investigaciones feministas, 8(1), pp. 73-93.
[28] Magliano, M. J., 2015. Interseccionalidad y migraciones: potencialidades y desafíos. Estudos Feministas, Florianópolis, 23 (3), pp. 691-712.
[29] Gandarias, I., 2017. ¿Un neologismo a la moda?: Repensar la interseccionalidad como herramienta para la articulación política feminista. Investigaciones feministas, 8(1), pp. 73-93.
