Cadenes globals de cures és un terme desenvolupat per la sociòloga Arlie Russell Hochschild per designar una sèrie de vincles entre persones de tot el món, basades en una feina “remunerada o no remunerada d’assistència” [1]. Es refereix, concretament, a la contractació d’empleades de la llar immigrades en els països del Nord que, a la vegada, transfereixen una part de les seves responsabilitats de cures a altres persones de la família en origen, generalment dones, en el moment d’emigrar. Tanmateix, segueixen exercint el seu rol de cuidadores a distància, mantenint els vincles en origen des del país de destí. Es conformen així, les llars transnacionals, en les quals l’organització del benestar familiar traspassa les fronteres nacionals [2].
Les cures
Però comencem pel principi. El concepte de cures és complex. Entenem com a cuidar gestionar i mantenir quotidianament la vida i la salut, fer-se càrrec del benestar físic i emocional dels cossos, del propi i dels altres. En aquest sentit, hi ha persones que tenen necessitats de cures intensives i/o especialitzades, que sovint no poden resoldre’s per si mateixes. Però les persones que no tenen aquestes necessitats també requereixen un nivell de cures quotidià. Per tant, les cures són una necessitat de totes les persones, en tots els moments del cicle vital, encara que aquesta necessitat tingui peculiaritats i intensitats diverses [3].
Les cures han patit un procés històric d’invisibilització conceptual i analítica que ha anat unida a la seva remissió a l’esfera del privat-domèstic i a la consegüent manca de polítiques públiques. Parlar de cures implica parlar d’un treball històricament invisibilitzat [4]. El treball reproductiu i de cures continua atribuint-se a les dones, sense qüestionar la divisió sexual del treball, encara existent [5].
Aquestes segueixen sense estar ni socialment ni econòmicament valorades, per la qual cosa realitzar-les recau sobre aquelles persones que tenen menys capacitat d’elecció o decisió [6]. La distribució de les cures reflecteix les relacions de poder existents en una societat. Així, el poder que ostenta un grup serà major com més capacitat tingui d’entregar o delegar a altres el treball de cures que necessita [7].
Origen del fenomen
En l’origen de les cadenes globals de cures es troben una sèrie de transformacions que s’han produït tant en els països del Sud com en els del Nord i que han portat a una resignificació de la divisió sexual del treball, que ha traspassat fronteres [8].
Aquestes transformacions s’expliquen per canvis socials i econòmics profunds. Per una banda, la incorporació de dones al mercat de treball, l’augment de l’esperança de vida i les mancances en el sistema de dependència [9]. Això provoca una crisi de cures que també està íntimament relacionada amb el model de creixement urbà, que comporta la desaparició d’espais públics i la pèrdua de xarxes socials i el fiançament d’un model individualitzat de gestió de la quotidianitat i de construcció d’horitzons vitals [10]. Aquí també cal tenir en compte que, la major part de la població nativa dels països del nord, ja no està disposada a dur a terme les tasques de cures a causa de les desfavorables condicions laborals i econòmiques que presenta, així com del seu escàs prestigi social amb reminiscències de situacions de servilisme i misèria [11].
Per l’altra banda, ens trobem amb una progressiva feminització de les migracions, que és el resultat del sistema de gènere que hi ha tant als països d’origen com de destinació [12]. Tot i que la migració no és cap novetat, es pot dir que el moviment global de persones a gran escala va començar durant el comerç d’esclaus transatlàntic, tanmateix la migració neoliberal està marcada pel gènere: les dones migren cada vegada més globalment per fer feines de servei domèstic remunerat i de cures[13].
Aquestes transformacions han estat motivades per les polítiques econòmiques i socials desenvolupades en el marc de la globalització neoliberal. En el sud, aquestes polítiques van provocar una crisi de la reproducció social que va impulsar la recerca d’estratègies de supervivència com la migració; i en el nord, han portat a una intensificació i expansió de la crisi de les cures sense que s’hagi donat una resposta per part dels Estats, els homes o les empreses. Això ha promogut una demanda de serveis de cures en el mercat per part de les famílies de classe mitjana i alta en el nord que ha estat coberta, principalment, per dones immigrades/migrades en condicions precàries [14].
El paper de les dones migrades en la reconfiguració a escala global de les activitats de cures o de reproducció social, s’activa a partir de la dècada dels noranta, en el context de què a partir d’aquest moment comença a conèixer-se com el procés de globalització, i que implica una “fuga de cures” de les localitats i dels països emissors. Això acaba derivant en una crisi d’aquesta activitat en aquests espais i produint no només la constitució d’un important flux de reproducció social a escala global sinó també una remodelació d’aquestes tasques en un nombre creixent de zones del món, així com l’expansió de noves realitats, com les famílies transnacionals o les maternitats, les paternitats o les infàncies a distància [15].
Així doncs, la crisi de cures dels països del nord implica l’externalització i/o mercantilització de gran part del treball que abans cobrien gratuïtament les dones en les llars. Aquest procés, que com ja hem vist, està estretament vinculat a la feminització de les migracions, genera llocs de treball creixentment ocupats per aquelles persones que venen d’altres països [16]. Per tant, ens trobem que el treball en el sector de cures s’internacionalitza i emergeixen, el que anomenem les cadenes globals de cures.
El concepte
Les cadenes globals de cures són un fenomen paradigmàtic de la feminització de la migració en un context de globalització neoliberal i de la transformació dels estats de benestar, que fan ús de la divisió sexual, classista i internacional del treball [17], per generar espirals de desigualtat travessats per interseccions entre gènere, classe, ètnia i origen[18].
Les podem definir com “una sèrie de llaços personals entre la gent al llarg del món basat en el treball de cures pagat o no pagat on cada persona treballadora de cures depèn d’una altra treballadora de cures” [19] o “com cadenes de dimensions transnacionals que es conformen amb l’objectiu de sostenir quotidianament la vida, i en les quals a les llars es transfereixen treballs de cures d’uns a altres a base d’eixos de jerarquització social i poder, entre els quals cal destacar el gènere, l’ètnia, la classe social i el lloc de procedència”[20].
Aquestes cadenes no són noves, perquè precisament, les cures s’han desenvolupat sempre a partir de transferències marcades per la desigualtat: qui pot permetre’s no fer-les, no les fa. Però sí que presenten elements nous vinculats, entre altres aspectes, al seu assoliment global, que implica que els sistemes injustos de cures en diversos llocs del món es globalitzin [21].
La cadena visualitza una sèrie de baules (persones), a través de les quals es mou quelcom, en aquest cas, les cures. Es tracta d’un conjunt d’esglaons entrellaçats a través dels quals flueixen les cures, sent la dona que migra i realitza treball de cures en destí l’esglaó a partir del qual es conformen les cadenes.
Es componen de tres baules bàsiques [22]:
- La llar ocupadora, que transfereix les tasques de cura a una persona migrant
- La llar migrant, la persona migrant que realitza cures en destí i que, a la vegada, està delegant una altra sèrie de cures que ja no pot realitzar en origen. Aquest és l’esglaó primari de les cadenes, en tractar-se d’aquelles persones (principalment, dones) protagonistes d’una doble transferència: assumeixen cures en destí i les delegen en origen en un mateix moment temporal.
- I la llar en origen: les persones que depenien del treball de cures de qui ha migrat i que han hagut de reorganitzar aquestes tasques.
Les cadenes globals de cures poden constituir-se de forma variada amb relació als esglaons i actors que la conformen, així com en la seva manera de desenvolupar-se en el temps. La seva evolució es troba relacionada amb nombroses variables entre les quals destaquen: el projecte migratori de les dones, la situació familiar en origen i destí i les possibilitats econòmiques existents [23].
El funcionament d’aquestes cadenes mostra tres processos:
- Una reprivatització de les cures: aquestes segueixen sent quelcom que es resol en l’àmbit domèstic amb els recursos privadament disponibles, temps per cuidar gratis o diners per comprar les cures proporcionades per altres persones. A més, l’Estat quan intervé, promou l’ús de solucions barates i semimercantilitzades per gestionar les cures.
- Les cadenes actualitzen l’ètica reaccionària de les cures i reconstrueixen la naturalització del vincle de les dones amb les cures.
- El nexe cures-desigualtat es rearticula i ve cada vegada més marcat per lineaments d’hegemonia global i per l’estatus migratori. La divisió sexual del treball s’internacionalitza i la localització de cada persona en un ordre global desigual és un factor de creixent importància a l’hora de definir qui i com accedeix a cures dignes i a costa de qui(ns) ho fa [24].
No volíem acabar l’article sense fer èmfasi que dedicar la vida a tenir cura d’una altra persona, implica deixar de cuidar-se a una mateixa i en alguns casos, a les famílies que deixen en els seus països d’origen. Us deixem un documental que tracta aquest tema per si voleu saber més: Documental Cuidar entre terres.
Bibliografia
[1] Arriagada, I. i Todaro, R., 2020. Cadenas globales de cuidados: el papel de las migrantes peruanas en la provisión de cuidados en Chile. Santo Domingo: ONU Mujeres.
[2] Ortiz, R. M., 2017. Cadenas globales de cuidados, crisis y deudas. Un studio de caso. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[3] Pérez-Orozco, A. i López, S., 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenes globales de cuidadoos. Concreciones en el empleo de hogar y políticas públicas. Santa Domingo: ONU Mujeres.
[4] Ídem.
[5] Pla, I., 2009. Feminització de les migracions i cadena global de cures. Nou Dise, 325, pp. 4.
[6] Pérez-Orozco, A. i López, S., 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenes globales de cuidadoos. Concreciones en el empleo de hogar y políticas públicas. Santa Domingo: ONU Mujeres.
[7] Arriagada, I. i Todaro, R., 2020. Cadenas globales de cuidados: el papel de las migrantes peruanas en la provisión de cuidados en Chile. Santo Domingo: ONU Mujeres.
[8] Ortiz, R. M., 2017. Cadenas globales de cuidados, crisis y deudas. Un studio de caso. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[9] Juares, C. 2020. La cadena global de cures. Crític [en línia], disponible a: <https://www.elcritic.cat/opinio/carmen-juares/la-cadena-global-de-cures-54040>.
[10] Pérez-Orozco, A. i López, S., 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenes globales de cuidadoos. Concreciones en el empleo de hogar y políticas públicas. Santa Domingo: ONU Mujeres.
[11] Díaz, M., 2008. El mercado de trabajo de los cuidados y la creación de las cadenas globales de cuidado: ¿cómo concilian las cuidadoras?. Cuadernos de Relaciones Laborales, 26 (2), pp. 71-89.
[12] Pla, I., 2009. Feminització de les migracions i cadena global de cures. Nou Dise, 325, pp. 4.
[13] Teeple, C. 2019. Molta feina i poc joc: la reproducció social, la migració i el treball doméstic remunerat a Mont-Real. A: Bhattacharya, T., 2019. Teoria de la reproducció social. Ressituant la classe. Recentrant l’opressió. Manresa: Tigre de Paper.
[14] Ortiz, R. M., 2017. Cadenas globales de cuidados, crisis y deudas. Un studio de caso. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[15] Barañano, M. i Marchetti, S., 2016. Perspectivas sobre género, migraciones transnacionales y trabajo: rearticulaciones del trabajo de reproducción social y de cuidados en la Europa del Sur.
[16] Pérez-Orozco, A. i López, S., 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenes globales de cuidadoos. Concreciones en el empleo de hogar y políticas públicas. Santa Domingo: ONU Mujeres.
[17] Ortiz, R. M., 2017. Cadenas globales de cuidados, crisis y deudas. Un estudio de caso. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[18] Ídem
[19] Zimmermann, M., Litt, J. i Bose, C., 2006. Global dimensions of gender and carework. Stanford: Standford University Press
[20] Pérez-Orozco, A., 2007. Cadenas globales de cuidado. UN- INSTRAW, Documento de trabajo No.2, pp. 4-9.
[21] Pérez-Orozco, A., 2019. Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid: Traficantes de Sueños.
[22] Pérez-Orozco, A. i López, S., 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenes globales de cuidadoos. Concreciones en el empleo de hogar y políticas públicas. Santa Domingo: ONU Mujeres.
[23] Díaz, M., 2008. El mercado de trabajo de los cuidados y la creación de las cadenas globales de cuidado: ¿cómo concilian las cuidadoras?. Cuadernos de Relaciones Laborales, 26 (2), pp. 71-89.
[24] Pérez-Orozco, A., 2019. Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid: Traficantes de Sueños.
