El llenguatge és una eina que reflecteix i ajuda a construir la nostra concepció del món i de la realitat, ja que té el poder i la capacitat d’influència per fabricar imatges mentals amb les quals el públic s’imagina com és la realitat. El problema principal, fruit d’una cultura androcèntrica, patriarcal, classista i racista, és que actualment el llenguatge no té un paper integrador sinó que acaba reforçant les desigualtats socials. L’objectiu d’aquest article, no és només fer una crítica sobre com afecta a nivell personal i social el no utilitzar el llenguatge inclusiu i no sexista, sinó aprendre i comprendre que la llengua, pot ser un instrument de canvi de caràcter inclusiu i que contribueix a fer una societat més igualitària.
Què és la comunicació inclusiva i no sexista?
És l’alternativa al llenguatge sexista i excloent, ja que permet que homes, dones i persones no binàries es comuniquin des de la seva identitat i expressió de gènere, sense invisibilitzar-ne cap. A més a més, no només té en compte aquests biaixos de gènere, sinó que també inclou a totes les persones dins de la seva diversitat, enriquint d’aquesta forma la nostra societat i promovent que tothom s’hi senti inclòs i còmode.
Quan parlem de llenguatge, no només ens referim a la comunicació verbal i escrita, sinó que va molt més enllà. A vegades, sense saber-ho, utilitzem paraules, imatges o gestos que oculten, subordinen o denigren determinats grups humans, a causa de la interiorització inconscient i normalitzada de la ideologia social predominant que perpetua els eixos de dominació de la societat actual. És per això que és molt important cuidar la forma amb la qual parlem, gesticulem i ens expressem, per evitar actuar de qualsevol forma que sigui discriminatòria.
Malgrat les crítiques d’algunes institucions i persones que formen part de l’acadèmia, el llenguatge inclusiu és un element que darrerament s’ha demandat a nivell social a partir de les reivindicacions que remarquen la necessitat de la seva implementació en l’àmbit administratiu, social, cultural, artístic, jurídic i educatiu.
Seguidament, es presentarà un seguit de recursos que poden servir com a caixa d’eines per aplicar aquesta tipologia de llenguatge en el nostre dia a dia des de diferents vessants.
Comunicació verbal i escrita
Les llengües romàniques, com el català i el castellà, són especialment complexes per evitar el llenguatge sexista, ja que gramaticalment parlant, el masculí s’ha definit com a expressió “inclusiva i neutra”.
Quins elements podem utilitzar per evitar l’androcentrisme en la llengua? [1]
A continuació es presentaran algun dels recursos que es poden fer servir per canviar l’ús del masculí genèric en el llenguatge:
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la guia: Català inclusiu i natural de l’Apòstrof, SCCL.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la guia: Català inclusiu i natural de l’Apòstrof, SCCL.
Comunicació no verbal
La comunicació no és només el que diem o mostrem sinó que també el com ho fem. És per això que és important ser conscient que el nostre cos pot comunicar elements irrespectuosos i que cal evitar-ho [2].
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la guia de Comunicació Inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona
Comunicació visual i audiovisual
Finalment, el tema de la comunicació visual també és un element determinant a l’hora de tancar el cercle de la comunicació inclusiva i no sexista. És crucial que alhora en que es vol comunicar alguna cosa amb aquest format, es prenguin decisions des de la perspectiva de gènere, per tal d’evitar compartir imatges ofensives, poc inclusives i discriminatòries.
Alguns dels elements que es poden tenir en compte en la comunicació visual i audiovisual són[3]:
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la guia de Comunicació Inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona
Aconseguir aprendre a interioritzar i utilitzar el llenguatge inclusiu i no sexista, no és una tasca fàcil, però sí que és necessari fer un esforç per convertir la llengua, en una eina lliure de discriminacions, perjudicis i que promogui la igualtat de tracte per a totes les persones.
Si voleu més informació sobre el tema, no dubteu a contactar amb nosaltres a lagroc@lagroc.com. Estarem encantades de parlar-ne.
Bibliografia
[1] L’Apòstrof, SCCL, 2021: Guia català inclusiu i natural. Disponible a: https://apostrof.coop/catala-inclusiu.pdf
[2] Ajuntament de Barcelona, 2020: Guia llenguatge inclusiu i no sexista. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/guia-comunicacio-inclusiva/
[3] Ajuntament de Barcelona, 2020: Guia llenguatge inclusiu i no sexista. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/guia-comunicacio-inclusiva/
