Les violències contra les dones prenen moltes formes diferents i es poden donar en diversos espais, però no sempre ens és fàcil identificar-les quan les estem vivint.
Saber definir-les, en el context social i legislatiu en què ens trobem, és un primer pas útil i important per poder-les reconèixer, però la coexistència de diferents cultures, històries paral·leles que es van entrellaçant, i marcs jurídics no sempre posa fàcil trobar denominatius comuns.
Per començar
Les violències contra les dones van ser identificades com un conjunt de pràctiques discriminatòries i com a part del sistema patriarcal pels moviments feministes de la segona meitat del segle XX. L’arrel epistemològica del problema se situava en la idea que la violència puntual contra una dona és part de la manifestació d’un problema molt més complex: el patriarcat i el conjunt de pràctiques socials que discriminen a les dones en les nostres societats [figura 1][1, 2]. Aquest marc teòric i d’acció feminista és el que ha estat desenvolupat a tot el planeta per milers d’organitzacions de dones des dels anys 70.
Més tard, durant els anys 80 i 90, la institucionalització de les polítiques públiques contra les violències masclistes va comportar un canvi d’escenari, ja que en alguns països l’acció institucional s’ha dirigit cap a algunes formes de violències més que a altres, ha enfosquit el marc explicatiu feminista, o senzillament ha proposat noves explicacions de tipus etiològic que situen el problema en el context d’un problema individual [3].
Violències contra les dones o masclistes, o violències de gènere? Diferenciem els conceptes
El concepte “violència de gènere” és el resultat d’un llarg procés sorgit d’una cadena de significants que va començar amb el “maltractament” per passar després a la “violència contra les dones”, a ser reduïda a “violència domèstica” durant els anys 90 i ampliar-se, finalment, a la “violència de gènere”. Es denomina “violència de gènere” perquè la raó fonamental per la qual es produeix no és per les peculiaritats característiques d’una dona o d’una altra, ni a causa de la pobresa, l’atur, les addiccions, sinó perquè vivim en una societat patriarcal de dominació masculina en la qual es maltracta a les dones [4]. Aquest aspecte és de summa importància, ja que va repolititzar unes relacions que el concepte anterior de “violència domèstica” amagava.
El problema que ha sorgit és que la concepció legal que s’ha fet de violència de gènere a l’Estat Espanyol ha reduït l’abast de la comprensió del concepte a les violències que tenen lloc en el si de la parella i família, o vincle semblant; és a dir, exclou les violències de gènere que puguin ocórrer al carrer, en un context laboral o festiu, entre d’altres. Això ha suposat unes grans limitacions en l’àmbit legal, que els últims anys s’han intentat alleujar a través de la Llei del sí és sí (10/2022), tot i que encara no s’ha fet una reforma integral del Codi Penal espanyol.
Per fer front a això, a Catalunya es va articular la llei de violències masclistes (5/2008) per tenir una visió més àmplia però alhora rigorosa de les violències contra les dones.
Per tant, hi ha un decalatge entre el marc legal i les connotacions socials dels conceptes, duent al fet que la violència de gènere es redueixi a l’àmbit de la parella i, en canvi, la violència masclista o contra les dones a totes les altres violències per raó de gènere. Així, tot i que la violència masclista o de gènere pot semblar el mateix pel que fa a significat social, té diferències legals quant a l’àmbit al qual aplica.
Com s’ha traduït això políticament?
A l’Estat Espanyol, s’ha viscut una predominança de polítiques públiques centrades en la violència masclista en les relacions de parella o exparella (és a dir, el que entenem per violència de gènere) [3]. A Catalunya, però, conviu la legislació contra la violència de gènere espanyola (1/2004) amb la legislació contra la violència masclista (5/2008).
Així doncs, quan parlem de violències contra les dones o violències masclistes, de quines manifestacions estem parlant? Per respondre a la pregunta, ens centrem en el marc legislatiu català.
Formes de violències masclistes o contra les dones [figura 2]
Pots aprofundir en cadascuna de les violències als següents articles:
- Àmbit digital: Violències masclistes digitals
- Àmbit laboral: L’assetjament sexual, per raó de sexe, diversitat sexual i identitat de gènere en l’àmbit laboral
- Violència vicària: On més mal fa: violència vicària
Bibliografia
[1] Bosch E. y Ferrer V.A. (2013). Nuevo modelo explicativo para la violencia contra las mujeres en la pareja: el modelo piramidal y el proceso de filtraje. Asparkía, 24. Disponible a: https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/article/view/1162/1038
[2] Bosch E. y Ferrer V.A. (2019). El modelo piramidal: alternativa feminista para analizar la violencia contra las mujeres. Artigos: Rev. Estud. Fem. 27 (2). Disponible a: https://www.scielo.br/j/ref/a/RhDhNjndDqMPcyjzg9x9N5f/?lang=es#
[3] Varela, N. (2019) Feminismo para Principiantes. Barcelona: B de Bolsillo
[4] Lagarde, M. (1996). Género y feminismo: desarrollo humano y democracia. Madrid: Horas y Horas
